Para llegar al punto de partida, Plaça España a las 9:00, quedamos a las 8:00 en la parada Pont d'Esplugues para coger el tramvia. Bajamos en Ernest Lluch para coger el autobús D20 hasta la Plaça España.
Este es el recorrido que hemos hecho:
dilluns, 20 de juny del 2016
Donem la volta a l'església de Santa Maria del Mar, trobant l'anomenat “Fossar de les Moreres”, que antigament era cementiri d'aquesta església. En el mur de marbre que hi ha a la plaça, es pot llegir:“Al fossar dels moreres no s'hi enterra cap traïdor, fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor. Als màrtirs de 1714."
L'11 de Setembre de 1714, va tenir lloc l'última defensa de Barcelona durant la Guerra de Successió. Aquest dia van morir 120 màrtirs, patriotes catalans que van lluitar i van morir per defensar la llibertat de la seva pàtria.
El pebetero de la plaça va ser obra d'Albert Vilaplana, en 2001.
Continuem pel carrer Montcada fins al número 20, el Palau Dalmases que abans pertanyia a una entitat que treballa per a la promoció i normalització de la llengua catalana, la cultura i la identitat de la nació de Catalunya. Actualment en aquest palau es donen concerts i, avui en concret, hi ha una actuació de flamenc. Seguim el nostre itinerari per aquest carrer fins a arribar al número 15, on es troba el Museu Picasso. Entrem i busquem les tines romanes, i encara que ens costa molt trobar-les, no adonem que les estem trepitjant. Van ser construïdes al segle XVI per encàrrec d'una família de Girona, que volia emmagatzemar el gra en gerres.
Després, seguim per aquest mateix carrer, a la recerca del Museu Tèxtil i d'Indumentària. Ens tornem boges buscant-ho, i després d'una estona, decidim deixar-ho estar i continuar amb l'itinerari. Ara, en internet, he trobat la raó per la quin no trobàvem el museu, i és que aquest es va traslladar en 2008.
Són ja les 11:45 i a les 12:00 hem quedat amb els professors, així que decidim anar al punt de trobada i després, continuem l'itinerari. En tornar a l'itinerari, i per culpa d'una distracció mio, ens perdem. Per sort, amb l'ajuda del mapa, Lara aconsegueix que tornem pel camí correcte i arribem a la nostra següent destinació, la plaça d'en Marcús. A aquesta plaça arriba el carrer dels "Assaonadors" que eren les persones que treballaven amb la pell dels animals.
Agafem el carrer Carder, els "Carders" eren també persones que treballaven la pell, exactament es dedicaven a cardar, és a dir, pentinar la llana que els pastors els portaven perquè anés més fàcil de teixir.
Després, girem per Giralt Pellisser, qui treballava les pells, encarregant-se de tractar-les, assecar-les, pentinar-les, tintandolas i finalment cosiendolas a mesuri per poder fer abrics, etc.
Després d'una estona caminant i seguint les indicacions marcades, arribem al Palau de la Música Catalana, que va ser construït per Lluís Domènech i Montaner entre 1905 i 1908, i és d'estil modernista.
Seguim el nostre recorregut. Creuant la arcada i sortim al carrer de Santa Anna, després girem a la dreta al carrer de la Canuda y novament a la esquerra, al carrer de Bertrellans. Es un petit carrer en el cual veurem 7 farolas.
Arribem a la Plaça de la Vila de Madrid, on ens trobem amb el restos de la necrópoli romana.
Agafem el Passatge Duc de la Victòria, girem a la dreta al carrer Duc de la Victòria i novament a la dreta. Estem al carrer Portaferrissa. Les plaques de damunt de la font, ho expliquen. Diu així:
La "Porta Ferriça" era una de les portes de la segona muralla de Barcelona, construïda al S.XIII. La barra de ferro una de les mesures longitudinals utilitzades a la ciutat que es va fixar en ella li va donar porta des del centre de la ciutat antiga, al carrer de Portaferrisa, es van construir a principis del S.XVI. La casa Gralla Bell edifici plateresc desaparegut en obrir-se el Carrer del Duc de la Victòria, i la casa Pinós, del marquès de Barbará, derruïda també a mitjans S.XIX. La construcció del palau Moya (avui Cometes) en 1774, va motivar l'enderrocament de l'antiga porta.
Seguim caminant fins al carrer Petritxol, un carrer petit, estreta i ombrívola. És un dels carrers més típics i entranyables. Fa molts anys s'amagaven passions darrere d'aquestes balconades. D'aquella època ha quedat un amor per l'art i el bon gust de les tendes. I per a bon gust, entrar a una chocolatería i provar unes ensaïmades amb xocolata i nata com mai les haureu menjat.
Seguim el carrer i ens fixem que aquesta decorada amb unes rajoles en les quals hi ha escrits alguns versos apariats:
"Aci la mare de Déu
ens diu que el temps passa lleu."
"De les cabres el ramat
ja no embruta l'empedregat."
ja no embruta l'empedregat."
"Hi anaven a menjar nata
ensaimada i xacolata."
ensaimada i xacolata."
Van haver-hi celebritats relacionades d'alguna manera amb aquest carrer, i algunes són les següents:
| "-1921-Millà-2005- En aquesta casa hi va néixer LLUIS MILLÀ i REIG llibreter, editor i arxiverteatral."  Radio Nacional de Espanya en Barcelona y su campaña benéfica al "Sr. Dalmau", vecino simbólico de esta calle. 6-VI-1949 6-VI-1969."  "Montserrat Caballé Treballà a la casa Comella l'any 1950 L'associació de veïns ho recorda en homenatge pel temps passat aquí. 13-01-1984." Al final d'aquest carrer acabem en Plaça del Pi. El nom és degut de ja que aquesta plaça conté un pi centenari. I en aquesta mateixa plaça està una iglésia d'estil gòtic, la Iglésia Santa Maria del Pi. |
Sortim per la Calli Au María i preguntant per allí, ens trobem amb un senyor, al qual, no li importo explicar-nos que el llatí és la llengua de la qual prové el català i el castellà. L'oració diu:
Ave Maria, gratia plena,
Dominus tecum,
benedicta tu in mulieribus,
et benedictus fructus ventris tui Iesus.
Sancta Maria mater Dei,
ora pro nobis peccatoribus,
nunc, et in hora mortis nostrae.
Amen.
Al final girem a la dreta pel Carrer dels Banys Nous. Aquest carrer es diu així perquè en el1160 hi havia un edifici on estaven els banys públics. a mesura que anem passejant per aquest carrer ens adonem que els comerços no són els habituals. Són comerços molt antics i tradicionals.Pau Claris
Pau Claris (actualment nom d'un carrer) va ser un capellà també fou un polític i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors. El 1641 proclamà la República Catalanasota la protecció de França.
Illa de la Discòrdia
En aquesta illa, coneguda com "Illa de la Discòrdia", l'envolten tres edificis: la Casa Lleó i Morera, de Lluís Domènech i Montaner; la Casa Atmeller, obra de Josep Puig i Cadafalch i casa Batlló, obra d'Antoni Gaudí. Totes aquestes són obres modernistes.
És anomenada com "Illa de la Discordia" per què els seus arquictes és barallaven per construir la millor casa de la zona.
Les façanes de la Casa Batlló es caracteritzen per la seva forma representant un drac.
La Casa Batlló a la diada de Sant Jordi;
A la façana de la Casa Atmeller hi ha una representació de Sant Jordi. Aquesta figura fa referència als herois de la mitologia grega "matadors de dracs" ;
La construcció de la Sagrada Familia va començar al 1882 amb un estil neogòtic. És l'obra més important de Gaudí. Ell pretenia construir la gran catedral modernista de Barcelona. El temple havia de tenir 18 torres que simbolitzaven els 12 apòstols, els 4 evangelistes, la Verge Maria i Jesús que seria la més alta. Encara que finalment només va tindre temps de crear una d'elles abans de la seva mort.
Façanes de la Sagrada Família;
-La Cripta
-L'Absis i Sagristies
-Façana del Naixament
-Façana de la Passió
-Façana de la Glòria
Antoni Gaudí, una de les figures més universals de la cultura catalana i de la arquitectura internacional, va dedicar més de 40 anys en el projecte de la Sagrada Familia.
Jordi Bonet Armengol, fill de l'arquitecte Lluis Bonet i Garí. És el continuador de la Sagrada Familia.
Jordi Bonet Pare, Lluis Bonet
Gaudí volia crear una nova arquitectura, amb estructures equilibrades i autorresistents. Definia mediant maquetes les solucions constructives que havia d'aplicar a l'obra.
Tenia dos fonts d'inspiració; el misatge cristià i la natura.
Feia amb una linea horitzontal amb lineas rectes perpendiculars que a mesura que les anava desplaçant, roten.
Arc de Catenari
Gaudí agafava una cadena, la sostenia en dos punts a la mateixa alçada i amb diferents pesos per veure diferents possibilitats, i finalment possava un mirall abaix per així poder veure com quedaria. Això es troba a la Pedrera.
Sofia Callejas Nieto
RAMBLES
Recorregut:
Per arribar al punt de trobada, Font de Canaletes a les 9:00, ens trobem a les 8:15 a la parada del Pont d'Esplugues. Agafem el autobus número 67 fins a Plaça Catalunya. Aquest és el llarg recorregut que vam fer:
RAMBLES
La paraula "rambla" és un terme d'origen àrab (rámla) que expressa la idea bàsica d'areny o sorral.
Aquesta té dos significats molt relacionats. Per una banda fa referència al "llit de riu o de torrent cobert d'arena o de pedres procedents de les avingudes"; també a un "camí o carrer destinat a passeig, generalment obert damunt d'un antic llit de torrent o de riu".
Les rambles té diferents trams: Canaletes, Sant Josep, Caputxins, Santa Monica. Encara que hi ha gents que alguns trams els anomena: "Flors" "Artistes" "Ocells" Canaletes,..
O també se les anomenen: canaletes, flores, artistas, pajaritos,...
En total, la llargària d'aquesta rambla, és d'1,2 km.
També, hi han uns personatges molt curiosos que fan d'estatues humanes.
<-- cow boy
<-- El pintor
<-- "La venus con cajones".
Font de canaletes:
Als anys 30 del segle XX, a l'edifici on arahi ha l'hotel Lloret, es trobava la redacció del diari esportiu "la Rambla", fundada per Josep Sunyol i Garriga, que va ser el president del Barça i també un diputat d'Esquerra Republicana de Catalunya i que va ser assassinat per les forçes feixistes a la guerra civil.
Cada diumenge per la tarda, a la façana de redacció de la Rambla, es penjaven pissarres amb els resultats dels equips barcelonins que jugaven, especialment si jugaven fora de casa, era un temps on encara la ràdio no s'habia popularitzat i les retransmissions esportives no hi existien.
Per això, cada diumenge a la tarda, la gent quedava davant de la redacció, just al costar de la font de Canaletes i, allà mateix, celebraven els èxits esportius del Barça i encara que no ho sembli, també de l'espanyol. (als anys trenta, el número d'aficionats entre "culés" i "periquitos" estava molt més equilibrat que ara).
Hi ha una dita que hi diu: " Si beveu de la font de Canaletes sempre més sereu uns enamorats de Barcelona. I per lluny que us n'aneu. Tornareu sempre ".
MACBA I CCCB:
El "MACBA" és un museu que el va construir Richard Meller entre els anys 1991 - 1995. És un museu on s'exposen treballs per fer reflexionar a la gent i normalment són exposicions d'estil contemporani.
Barcelona té 8 universitats.
- Universitat Politècnica de Catalunya
- Universitat de Barcelona
- Universitat Autónoma
- Universitat Pompeu Fabra
- Universitat Ramón Llull
- Universitat Internacional de Catalunya
- Universitat Abad Oliva
- Universitat Abierta de Catalunya.
Davant de l'universitat de Fisiologia, de Geologia i Història hi ha un centre de cultura contemporània de Barcelona. Era una casa de la caritat, un espai on s'ensenyaven oficis als nens orfes.
Seguint pel carrer del Carme, al número 47 es troben 3 institucions:
1- Institut d'estudis Catalans.
2- Real Academia de medicina.
3- Biblioteca de Catalunya - Sant Pau, Santa Creu.
Esglèsia de Betlem
L'esglèsia de Betlem, és una esglèsia que està situada a la rambla. És una esglèsia dels Jesuïtes.
Està construïda al mateix lloc que un altre esglèsa anterior de l'any 1553, que a la Guerra Civil, per culpa d'una bomba es va incendiar la cúpula.
És una esglèsia d'estil gòtic.
Mosaic de Portaferrisa:
A un tram de la rambla, es troba un mosaic de Joan Miró.
Aquest mosaic es anomenat el pla de l'Os.
Joan Miró va escollir aquest lloc, per què està a prop del lloc on ell va nèixer.
Es va instal·lar el 30 de decembre del 1976.
La casa de les Punxes :
L'arquitecte de la casa va ser Josep Puig i Cadafalch; la coberta cònica de les torres, acabada en punxa, dóna el nom popular a la casa, que tothom coneix com la "Casa de les punxes".
En arriba al carrer Pau Claris i hi vam veure la casa del Baró de Quadres,que ara es un institut.
Vam continuar cap al carrer Bruc i vam trobar-nos amb el conservatori superios municipal de musica
Ara seguim pel carrer de l'Almirall, almirall es un grau militar de la marina que equival a general, Roger de Llúria, aquesta paraula s'accentua ja que es esdrúixola, seguim les indicacions que ens donen per arribar a l'església gòtica de la Concepció, tot fixant-nos en els edificis modernistes que hi trobem
En arribar al carrer d'Aragó, vam trobar una església que es deia església gòtica de la Concepcio
L'esglesia inicialment estava al carrer Jonqueres (convent de monges de l'Ordre de St.Jaume). Es va traslladar el 1870 a l'actual emplaçament.
Sense deixar aquest carrer, ens dirigim a l'illa que hi ha entre les travessies de Consell de Cent i Diputació, i busquem una entrada. Dins aquesta illa de cases, hi ha una gran torre, anomenada Torre de les aigües, que era utilitzada per aprofitar l'aigua del subsòl i distribuir-la als primers edificis de l'Eixample. Creiem que, al estar aïllades del soroll, i ser unes cases més bé familiars, s'hi vivia molt millor en aquestes cases de l'interior, i no a l'exterior.
Ara, arribem al passatge Permanyer. En aquest passatge les cases són molt més luxoses, com les típiques cases angleses. son de colors clars i tenen pati, i està clar que la tranquilitat que aporta el passatge fa que aquí s'estigui realment a gust!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)