Seguim el nostre recorregut. Creuant la arcada i sortim al carrer de Santa Anna, després girem a la dreta al carrer de la Canuda y novament a la esquerra, al carrer de Bertrellans. Es un petit carrer en el cual veurem 7 farolas. 


Arribem a la Plaça de la Vila de Madrid, on ens trobem amb el restos de la necrópoli romana.

Agafem el Passatge Duc de la Victòria, girem a la dreta al carrer Duc de la Victòria i novament a la dreta. Estem al carrer Portaferrissa. Les plaques de damunt de la font, ho expliquen. Diu així:
La "Porta Ferriça" era una de les portes de la segona muralla de Barcelona, construïda al S.XIII. La barra de ferro una de les mesures longitudinals utilitzades a la ciutat que es va fixar en ella li va donar porta des del centre de la ciutat antiga, al carrer de Portaferrisa, es van construir a principis del S.XVI. La casa Gralla Bell edifici plateresc desaparegut en obrir-se el Carrer del Duc de la Victòria, i la casa Pinós, del marquès de Barbará, derruïda també a mitjans S.XIX. La construcció del palau Moya (avui Cometes) en 1774, va motivar l'enderrocament de l'antiga porta.



Seguim caminant fins al carrer Petritxol, un carrer petit, estreta i ombrívola. És un dels carrers més típics i entranyables. Fa molts anys s'amagaven passions darrere d'aquestes balconades. D'aquella època ha quedat un amor per l'art i el bon gust de les tendes. I per a bon gust, entrar a una chocolatería i provar unes ensaïmades amb xocolata i nata com mai les haureu menjat. 



Seguim el carrer i ens fixem que aquesta decorada amb unes rajoles en les quals hi ha escrits alguns versos apariats:


"Aci la mare de Déu
ens diu que el temps passa lleu."

"De les cabres el ramat
ja no embruta l'empedregat."

"Hi anaven a menjar nata
ensaimada i xacolata."

Van haver-hi celebritats relacionades d'alguna manera amb aquest carrer, i algunes són les següents:

"-1921-Millà-2005-





En aquesta casa hi va néixer LLUIS MILLÀ i REIG llibreter, editor i arxiverteatral."
Radio Nacional de Espanya en Barcelona y su campaña benéfica al "Sr. Dalmau",
vecino simbólico de esta calle.


6-VI-1949            6-VI-1969."


"Montserrat Caballé
Treballà a la casa Comella l'any 1950
L'associació de veïns ho recorda en homenatge pel temps passat aquí.
13-01-1984."

Al final d'aquest carrer acabem en Plaça del Pi. El nom és degut de ja que aquesta plaça conté un pi centenari. I en aquesta mateixa plaça està una iglésia d'estil gòtic, la Iglésia Santa Maria del Pi.

Sortim per la Calli Au María i preguntant per allí, ens trobem amb un senyor, al qual, no li importo explicar-nos que el llatí és la llengua de la qual prové el català i el castellà. L'oració diu:

Ave Maria, gratia plena,

Dominus tecum,

benedicta tu in mulieribus,

et benedictus fructus ventris tui Iesus.

Sancta Maria mater Dei,

ora pro nobis peccatoribus,

nunc, et in hora mortis nostrae.

Amen.

Al final girem a la dreta pel Carrer dels Banys Nous. Aquest carrer es diu així perquè en el1160 hi havia un edifici on estaven els banys públics. a mesura que anem passejant per aquest carrer ens adonem que els comerços no són els habituals. Són comerços molt antics i tradicionals.