Donem la volta a l'església de Santa Maria del Mar, trobant l'anomenat “Fossar de les Moreres”, que antigament era cementiri d'aquesta església. En el mur de marbre que hi ha a la plaça, es pot llegir:
“Al fossar dels moreres no s'hi enterra cap traïdor, fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor. Als màrtirs de 1714."
L'11 de Setembre de 1714, va tenir lloc l'última defensa de Barcelona durant la Guerra de Successió. Aquest dia van morir 120 màrtirs, patriotes catalans que van lluitar i van morir per defensar la llibertat de la seva pàtria.
El pebetero de la plaça va ser obra d'Albert Vilaplana, en 2001.



Continuem pel carrer Montcada fins al número 20, el Palau Dalmases que abans pertanyia a una entitat que treballa per a la promoció i normalització de la llengua catalana, la cultura i la identitat de la nació de Catalunya. Actualment en aquest palau es donen concerts i, avui en concret, hi ha una actuació de flamenc. Seguim el nostre itinerari per aquest carrer fins a arribar al número 15, on es troba el Museu Picasso. Entrem i busquem les tines romanes, i encara que ens costa molt trobar-les, no adonem que les estem trepitjant. Van ser construïdes al segle XVI per encàrrec d'una família de Girona, que volia emmagatzemar el gra en gerres.





Després, seguim per aquest mateix carrer, a la recerca del Museu Tèxtil i d'Indumentària. Ens tornem boges buscant-ho, i després d'una estona, decidim deixar-ho estar i continuar amb l'itinerari. Ara, en internet, he trobat la raó per la quin no trobàvem el museu, i és que aquest es va traslladar en 2008.
Són ja les 11:45 i a les 12:00 hem quedat amb els professors, així que decidim anar al punt de trobada i després, continuem l'itinerari. En tornar a l'itinerari, i per culpa d'una distracció mio, ens perdem. Per sort, amb l'ajuda del mapa, Lara aconsegueix que tornem pel camí correcte i arribem a la nostra següent destinació, la plaça d'en Marcús. A aquesta plaça arriba el carrer dels "Assaonadors" que eren les persones que treballaven amb la pell dels animals. 

Agafem el carrer Carder, els "Carders" eren també persones que treballaven la pell, exactament es dedicaven a cardar, és a dir, pentinar la llana que els pastors els portaven perquè anés més fàcil de teixir.
Després, girem per Giralt Pellisser, qui treballava les pells, encarregant-se de tractar-les, assecar-les, pentinar-les, tintandolas i finalment cosiendolas a mesuri per poder fer abrics, etc.

Després d'una estona caminant i seguint les indicacions marcades, arribem al Palau de la Música Catalana, que va ser construït per Lluís Domènech i Montaner entre 1905 i 1908, i és d'estil modernista.

El gran edifici modernista va tenir tant èxit que es va quedar petit, i en 2004 es va inaugurar el "Petit Palau" un auditori modern annex a l'edifici modernista. La diferència entre les diferents façanes és evident ja que el nou Petit Palau no aquesta tan decorat com l'antic edifici. En una de les cantonades, podem apreciar un relleu molt detallat que representa a Sant Jordi.